07.580 - Ensenyament de la llengua catalana - Aula 1

Públic

En contextos educatius amb alumnat lingüísticament divers, un dels grans reptes no és només ensenyar una llengua, sinó aconseguir que l’alumnat la percebi com una eina útil i significativa. En l’entrevista feta a un docent de secundària amb una llarga trajectòria professional en centres urbans i rurals, apareix una idea molt clara, i és que per motivar l’alumnat en l’aprenentatge del català cal crear situacions reals d’ús i treure la llengua fora de l’aula, perquè, com afirma Dörnyei (2014), “les escoles no són contextos recreatius dissenyats […] per oferir entreteniment” (p. 134).

La bona pràctica que destaca aquest docent consisteix, precisament, a vincular l’aprenentatge lingüístic amb activitats que obliguin l’alumnat a fer servir el català en contextos reals. No es tracta només de treballar continguts dins de classe, sinó de proposar sortides, entrevistes o activitats fora del centre en què els alumnes hagin de parlar, escoltar i interactuar amb persones de veritat. Per exemple, el docent explica situacions en què l’alumnat ha de sortir de l’aula i fer entrevistes a persones desconegudes o interactuar en entorns reals —com podria ser una activitat al mercat per treballar el vocabulari de productes quotidians—, cosa que els obliga a utilitzar la llengua de manera espontània i amb un objectiu clar.

Segons explica el docent, quan l’alumnat surt de l’aula i ha d’utilitzar la llengua en un entorn quotidià, pren consciència que aquella llengua no és només una assignatura, sinó una eina de comunicació.

Aquesta pràctica és especialment valuosa perquè incideix en una qüestió clau que el docent destaca, ja que sovint el problema no és tant l’aprenentatge de la llengua com el seu ús. És a dir, molts alumnes poden arribar a entendre el català, estudiar-ne la gramàtica o la literatura, però després no el fan servir de manera espontània. En aquest sentit, el docent entrevistat assenyala que cal treballar la confiança lingüística de l’alumnat i combatre la idea, molt estesa, que no seran entesos si parlen en català. Quan l’alumnat comprova, a través de l’experiència directa, que pot mantenir converses, fer preguntes o entrevistar algú en català, augmenta la seva percepció de competència i seguretat (Dörnyei, 2014).

A més, aquesta proposta resulta molt més motivadora per als alumnes que tenen més dificultats o que s’incorporen amb menys domini inicial de la llengua. El docent explica que, quan aquests alumnes participen en activitats en contextos reals i veuen que són capaços de comunicar-se, experimenten una sensació d’utilitat i d’èxit que difícilment s’aconsegueix només amb exercicis tancats dins de classe. En altres paraules, la llengua deixa de ser un contingut abstracte i es converteix en una pràctica real, útil i funcional.

La proposta també es pot relacionar amb una mirada inclusiva de la diversitat lingüística. Tal com apunten Barrieras et al. (2009), aquesta diversitat pot esdevenir un recurs fonamental perquè l’alumnat construeixi aprenentatges significatius. En l’entrevista es fa evident que el docent entén que saber més d’una llengua és un valor i que l’escola ha d’ajudar l’alumnat a veure aquesta pluralitat com una riquesa. Treballar el català en situacions reals no implica ignorar les altres llengües, sinó reforçar la idea que cada llengua amplia les possibilitats comunicatives i socials de qui la coneix.

En definitiva, quan l’alumnat veu que la llengua li serveix de veritat, que pot parlar, entendre i fer-se entendre, la motivació apareix de manera molt més natural. Sortides, entrevistes o activitats vinculades a espais reals permeten que l’alumnat faci un pas fonamental, que és passar de “saber” la llengua a “usar-la”. Tal com mostra l’experiència del docent entrevistat, quan els alumnes perceben que el català els serveix, que els permet relacionar-se i que els fa sentir competents, la motivació augmenta de manera clara i significativa.

Bibliografia

Barrieras, M., Comellas, P., Fidalgo, M., Junyent, M. C., & Unamuno, V. (2009). Diversitat lingüística a l’aula: Construir centres educatius plurilingües. Eumo Editorial; Fundació Jaume Bofill.

Dörnyei, Z. (2014). Estratègies de motivació a l’aula de llengües. Barcelona: Editorial UOC. Accés en línia: https://elibro.net/es/ereader/uoc/113778

Grup 13 – Inés Santos Álvarez, Carlos Culebras Fernandez i Paula Nef Calle